L’antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, és dalt d’una serra en l’antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L’església està situada a la muntanya de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l’Empordà, vorejada parcialment pel Ter i propera al Terri. S’ubica en un petit altiplà artificial, al punt més alt de la muntanya.
Descripció
Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles xvii i xviii al terme municipal de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès protegida com a bé cultural d’interès local.
L’església està construïda a l’entorn d’un temple romà d’època republicana (segle II aC) del que s’ha localitzat restes del podi i blocs de pedra sorrenca que posteriorment es van aprofitar per a la construcció de l’església i el Castellum Fractum.
L’església és de tres naus, molt estretes i allargades, sense transsepte, i amb coberta de volta de canó, la central és més alta, i de tres absis. El de l’esquerra (nord) fou reemplaçat per la sagristia el 1736, per dos cossos rectangulars que es reflecteixen a l’exterior per un terrat pla i que també és la base del campanar, de 1610. Aquest campanar és de planta rectangular acabat en punxa a quatre vessants i obertures d’arc de mig punt, dos a la cara nord i sud i un a les cares est i oest. L’entrada és a l’est, amb una porta renaixentista molt fina, de llinda plana i guardapols que clou en caparrons d’àngels, els brancals són de columnetes amb base i capitell de motius florals. Aquesta façana també té dues finestres de doble biaix. El tester del sud, ara restaurat, presenta un arc de punt rodó, que podia ser l’antiga entrada, i el frontó del teulat a doble vessant. Al nord hi ha l’absis amb arcuacions llombardes i dues obertures de doble biaix, una escala exterior que mena al campanar i una terrassa.
Al interior de l’església es conserva un sepulcre, anomenat «d’en Carlemany». Es tracta d’un sepulcre de caixa rectangular i tapa a doble vessant (massissa), dues cartel·les a la paret l’aguanten pel darrere, i dos capitells (el de la dreta és nou) amb columnetes cilíndriques amb basa de motllures d’1/4 de canya. No hi ha cap decoració. La tapa està partida i hi ha un apedaçament a la part frontal de la capça.
En les excavacions que s’han dut a terme a l’interior de l’església han quedat al descobert diverses estructures, de diferents èpoques, que demostren la llarga ocupació que ha patit aquest indret. Per una banda, a sota mateix de la sagristia actual s’ha localitzat el campanar original del segle xi, i tot un seguit de tombes que assenyalen l’antic cementiri. També s’ha descobert part d’una estructura quadrangular que aniria per sota l’església, i de la qual només es conserva la façana est que ens parlaria d’un edifici tardo-antic, possiblement de caràcter martirial. Per sota de la fonamentació de la possible construcció tardo-romana ha aparegut també un mur del poblat ibèric que aviat ocupa tot el cim de la muntanya.
Tot i que es desconeix la data de consagració, tant l’estil com la tècnica la situen dins del segle onzè. Les primeres notícies documentals daten de l’any 1187 en que apareix com a institució canònica agustiniana. El 1275 trobem Bernard, prior de Sancti Vicentii de Rupe amb Sancti Juliani de Rama. En el segle xiv apareix l’any 1362 com a Sancti Julianis de Ramis (Llibre Verd) del capítol de Girona i el 1372 en la redempció del bovatge al rei Pere III per Sancti Juliani de Ramis. L’any 1943 va perdre la condició de parròquia. A la construcció apareixen les dates inscrites: 1610: setembre, construcció del campanar. 1736: llindes: «pages r 1736» i » octubre 26 1736 narcissus pagès sti juliani de ramis / orvd, Tr«. A tres làpides interiors s’hi pot llegir: RECTOR NARCIS DE PAGÈS, 17 oct 1776 (58 anys rector), GALCERAN COLL (moliner de farina) 1611 i FRANCISCO VILA… SETEMBRE 1709. Segons explica la llegenda, el sepulcre que es conserva del segle XII pertanyia a un dels soldats que col·laboraren amb Carlemany en l’alliberament de Girona. Actualment es troba dins de l’església. Abans estava adossat a la façana oest de l’església, dins del cementiri del poble, i les bases de les columnes eren mig soterrades.